La genètica del nostre món: quatre diàlegs per reflexionar sobre la mallorquinitat. La genètica del nostre món és el nou cicle de l’Escola Municipal de Mallorquí coordinat per Jaume Claret Miranda, que es durà a terme entre el 6 i el 27 de març. L’Escola Municipal de Mallorquí, en col·laboració amb el Centre de Professorat de Manacor, presenta La genètica del nostre món, un nou cicle monogràfic per explorar si és possible descriure la mallorquinitat a través de quatre diàlegs.

“Per a la gent de l’illa, el món es divideix en Mallorca i fora Mallorca. La delimitació geogràfica ha condicionat, sens dubte, la pròpia evolució i això s’evidencia en la cultura, els costums, la història, la cuina o, fins i tot, el paisatge. Tanmateix, aquest aïllament és també enganyós, ja que la pròpia tradició sorgeix del canvi i, en realitat, cap societat no és aliena a fenòmens globals i contaminacions diverses. Així, es dona la paradoxa de conviure una certa continuïtat - allò que ens permet considerar mallorquines i mallorquins a gents separades per segles de distància - amb una transformació també constant i cíclica”.

Aquesta és la premissa de la que parteix La genètica del nostre món, un cicle coordinat per l’historiador Jaume Claret Miranda que inclou quatre debats on es conviden la genetista Maria Oliver Bonet; el genetista molecular, Damià Heine Suñer; l’arqueòleg i naturalista Jordi Serrallonga, el professòr emèrit de la UIB, Llorenç Valverde; el periodista Andreu Manresa; la directora del Museu d’Història de Manacor, Magdalena Salas; la sociolingüista Maria del Mar Vanrell; i Cèlia Nadal Pasqual, professora de la Universitat per a Estrangers de Siena per mirar de desentrellar la incògnita.

El cicle tendrà lloc els divendres entre dia 6 i 27 de març a les 19 h a l’Escola Municipal de Mallorquí i l’assistència a les sessions és lliure i gratuïta. Programa.

Divendres, 6 de març de 2026, a les 19 h — «Existeix la raça mallorquina?». Diàleg per parlar sobre l’herència mitocondrial fenícia de les eivissenques, la presència del llegat musulmà i jueu al nostre genoma, o la prevalença de certes malalties genètiques al Llevant mallorquí. Participants:

Maria Oliver Bonet, genetista i professora de la Unitat de Biologia Cel·lular i Genètica Mèdica de la UAB.

Damià Heine Suñer, genetista molecular (Hospital Universitari de Son Espases i Institut d’Investigacions Sanitàries de les Illes Balears), socis fundadors de Genosalut.

Divendres, 13 de març de 2026, a les 19 h — «Les civilitzacions es fecunden les unes a les altres?». Diàleg per tractar com Mallorca ha estat un territori de pas on s’han anat succeint pobles i influències. Participants:

Jordi Serrallonga, arqueòleg i naturalista (Universitat Oberta de Catalunya / Museu de Ciències Naturals de Barcelona).

Llorenç Valverde, professor emèrit de la UIB (Institut d’Intel·ligència Artificial de les Illes Balears).

Divendres, 20 de març de 2026, a les 19 h — «Quina baula som?». Diàleg per reflexionar com cada nova generació rep un llegat material i immaterial de l’anterior i, amb les adaptacions, enriquiments i renúncies degudes, té la responsabilitat de traspassar-ho a la següent. Participants:

Andreu Manresa, periodista.

Magdalena Salas, directora del Museu d’Història de Manacor.

Divendres, 27 de març de 2026, a les 19 h — «Les llengües són éssers vius?». Diàleg per parlar de la situació del català actual. Participants:

Maria del Mar Vanrell, sociolingüista i professora de la UIB.

Cèlia Nadal Pasqual, professora de la Universitat per a Estrangers de Siena (Unistrasi) i directora del Centre de Recerca CAT d’Estudis Catalans (Unistrasi-IRL).