El GOB i Terraferida traslladen a la presidenta Prohens que les Illes necessiten reduir pressions, no gestionar millor la saturació

Les dues entitats han demanat al Govern que situï els límits ecològics i la qualitat de vida al centre de les polítiques públiques

El GOB i Terraferida s’han reunit avui amb la presidenta del Govern de les Illes Balears, Marga Prohens, per traslladar-li la seva preocupació davant l’evolució d’un model econòmic que no atura de créixer en consum de territori, aigua, vehicles, vols, energia i generació de residus, i que manté una pressió humana que ja ha superat la capacitat de les Illes.

Les entitats han recordat que el passat 26 de juliol més de 70.000 persones varen sortir als carrers de Palma per dir que Mallorca està al límit. No era un missatge nou: l’any 2000 el GOB ja alertava en els mateixos termes i, encara abans, la Carta Pastoral Ecologia i Turisme a les nostres Illes, publicada pels bisbes de les Illes Balears l’any 1990, advertia de la necessitat de preservar el territori i evitar un creixement desordenat. Trenta-sis anys després, la resposta institucional continua sense estar a l’altura del diagnòstic.

Una mateixa causa, moltes manifestacions

Durant la trobada, el GOB i Terraferida han insistit que la crisi de l’habitatge, la congestió de les carreteres, la massificació turística, la pressió sobre l’aigua, la pèrdua de biodiversitat i la degradació del territori no són problemes aïllats, sinó manifestacions diferents d’un mateix problema de fons: un model que ha convertit el creixement en un objectiu en si mateix i que, per continuar creixent, necessita cada vegada més visitants, més infraestructures, més mobilitat, més energia, més aigua i més territori.

La conseqüència més visible d’aquesta dinàmica és que bona part de la gent que viu i fa feina aquí ja no hi pot dur una vida digna. Accedir a un habitatge s’ha convertit en una cosa impossible per a molts, mentre els recursos bàsics i els serveis públics es dimensionen per atendre una pressió creixent en lloc de garantir el benestar de qui hi resideix.

Les entitats han remarcat que, malgrat l’evidència, no s’ha pres cap mesura efectiva de reducció ni cap decisió que impliqui un canvi de model. No es poden resoldre els problemes derivats del creixement amb més creixement.

Governar dins els límits

El GOB i Terraferida han plantejat a la presidenta la necessitat d’invertir la lògica actual de planificació: no es pot planificar primer el creixement i cercar després l’aigua, l’energia, el territori i les infraestructures per sostenir-lo. La disponibilitat hídrica, la capacitat del territori, la conservació de la biodiversitat, la producció d’aliments i la reducció d’emissions han d’orientar les decisions públiques, no adaptar-s’hi a posteriori.

En aquest sentit, les entitats han traslladat al Govern les línies d’actuació que consideren prioritàries:

• Habitatge per viure-hi: recuperar-ne la funció social, regular els preus del lloguer, ampliar el parc públic, actuar sobre l’especulació i reduir progressivament les places de lloguer turístic.

• Aturar el creixement urbanístic, protegint les funcions agràries i ecològiques del sòl rústic i impedint que el camp esdevingui una nova frontera d’expansió turística, immobiliària o energètica.

• Menys carreteres i més transport públic, paralitzant noves ampliacions viàries, limitant el nombre de vehicles i prioritzant el ferrocarril i la xarxa d’autobusos.

• Posar límits a les portes d’entrada, dimensionant aeroports i ports d’acord amb la capacitat real del territori i deixant d’incentivar l’augment de la demanda.

• Adaptar el desenvolupament a l’aigua disponible, protegint els aqüífers, reduint pèrdues, reutilitzant i actuant sobre la demanda.

• Recuperar la capacitat de Mallorca per alimentar-se i fer una transició energètica que comenci per reduir el consum, prioritzant cobertes, aparcaments, polígons i espais ja degradats.

• Recuperar el sentit finalista de l’ecotaxa, destinada a conservar i restaurar el patrimoni natural i no a justificar més creixement.

De contenció, res de res

Les entitats han expressat que no es pot parlar de contenció mentre les principals pressions continuïn augmentant. Créixer més lentament continua sent créixer, i distribuir el creixement al llarg de l’any no redueix la pressió: l’estén en el temps.

Aquest és també el debat de fons que el GOB i Terraferida plantegen en relació amb el Pacte per la Sostenibilitat. Les entitats no qüestionen la necessitat de dialogar ni de construir consensos, però adverteixen que el diàleg només té sentit si s’està disposat a parlar de límits i de reducció de pressions. No fa falta un pacte per gestionar millor el creixement, sinó un acord de país per reduir unes pressions que ja han superat la capacitat del territori.

Mallorca no necessita aprendre a suportar millor la saturació: necessita deixar d’estar saturada. Es tracta de començar a revertir la turistificació de l’economia i del territori, ordenar i reorientar el que ja tenim, diversificar i garantir que les generacions presents i futures puguin continuar vivint dignament a les Illes.